Inauguració: 19 de gener de 2023 a les 19h

El collage no es posible sin medios de reproducción mecánica ya que se nutre de ellos para generar nuevas imágenes, que son mucho más la suma de las partes. Tal como decían los surrealistas: “El azaroso encuentro entre una máquina de coser y un paraguas sobre una mesa de autopsias”. El hecho de trabajar con imágenes preexistentes le confiere la facultad como al doctor Frankenstein de dar vida a despojos usados. Esa segunda vida, nunca será como la anterior, habrá algo falso en ella, pero justamente de ese artificio surgen nuevas lecturas, no exentas de una cierta necrofilia visual.
En el trabajo de Juan Cardosa hay todas esas capas de lectura y toda esa historia grotesca, paralela al Arte serio. Hay mucho de todo eso pero hay más. Cardosa no entiende el collage como un fin sino, simplemente, como una herramienta expresiva que le ayuda a construir lo que el mejor sabe hacer, un híbrido entre la poesía visual y el humor gráfico. Es ahí donde su potencial es más evidente. Hablando con él, siempre sorprende la rapidez mental para encontrar una bis cómica a cualquier frase, cualquier situación. Ese ingenio, a caballo de Joan Brossa y Saul Steinberg, hace que cualquier material que pasa por sus manos adquiera una dimensión sutil y esperpéntica al mismo tiempo.
La obra de Cardosa nos muestra, a modo de diario, los impactos visuales recibidos, recuerdos que han quedado estratificados en su retina y nos sumerge en su peculiar mundo onírico, donde el orden se desmorona para dar paso a un desfile de personajes y situaciones que harían las delicias de Tristan Tzara pero también de Mary Shelley. Monstruos de papel creados por capas de imágenes superpuestas y de flashes de ingenio sin destilar, en bruto. Esperpentos con algo de Godzillas de juguete y algo de origamis descastados. El resultado es directo, incluso áspero en ocasiones, pero siempre capaz de arrancar una sonrisa y dejarnos con la duda de en qué punto acaba el chiste y en qué punto empieza la obra gráfica.

Oscar Guayabero
Paradiseñador

Més informació:Instagram de Juan Cardosa

Inauguració: 3 de març de 2023 a les 19h

Els records trobats, així com els propis, es poden guardar de moltes maneres, també exposar o airejar de tant en tant…
En aquest cas, he reunit diferents objectes recuperats: d'una banda les fitxes antigues, una mica groguenques, al costat d'altres verdes (creades per a l'ocasió reproduint el model de les anteriors); les fotografies antigues de grandària petita, totes d'un mateix àlbum; i les retallades de colors de revistes antigues.
Tres parts queden unides en fer una composició conjunta i brodar sobre elles, creant així un nou record inventat.
A tots aquests trossets de records se sumen les lletres i els números, les paraules que m'evoquen les imatges, aquestes noves composicions que han anat sorgint de barrejar fitxes, fotografies i papers de colors. En aquest procés tan intuïtiu i atzarós, cada lletra i cada número s'ha anat col·locant en el seu lloc, com si estiguessin predestinades, esperant durant anys a formar cadascuna d'aquestes peces.
L'A d'alegria, d'amiga, d'amistat.
La B de bebè, de bonic, de bucòlic.
La C de cel, de casa, de camí, de ciutat.
I així fins a la Z, a més dels números, que encara donen més joc. Aquí la imaginació es dispara i s'enllacen imatges i xifres amb històries inventades.
Els seus records, aquests que van quedar abandonats en un mercat ambulant, en una botiga del Rastre o en el calaix d'una antiga oficina, ara tornen a brillar de nou amb les meves lletres brodades en daurat. Lletres que van filant els anys i la imaginació, i que conviden a cada espectador a enllaçar els seus propis records amb cada obra, fins i tot en diferents idiomes.
Quines paraules sorgeixen per a tu en cada peça?

Més informació:Web de Maite Ortega

Instagram de Maite Ortega

Inauguració: 6 de maig de 2023 a les 19h

Durant el darrer any, l'artista Irena Visa ha treballat a partir de dos arxius personals: un de somnis compost per més de 270 escrits recopilats des de l'any 2011, i un de fotografies pròpies fetes amb una càmera de carret des de 2007. Es tracta d'un projecte d'exploració i ordenació del material d'aquests dos arxius, que es va trenant de manera conscient i inconscient, evident i velada, personal i col·lectiva i que no té una forma tancada ni definitiva.
La proposta d'exhibició a l'aparador de la Llibreria 22 agafa la forma d'una selecció de fotografies i de l'edició limitada d'una publicació que conté una tria d'alguns d'aquests somnis.

Amb el suport de l’Ajuntament de Girona (Ajuts Girona Kreas)

Més informació:Web de Irena Visa