Inauguració: 8 de gener de 2016 a les 19h

Per aquest aparador de la llibreria 22 he triat un conjunt de 23 dibuixos que han estat rebutjats, refets i descartats en diferents episodis de la meva trajectòria.
Actualment treballo aquestes obres de forma totalment intuïtiva amb accions o agressions que esborren intencions i discursos anteriors, capa a capa, amb processos de construcció/destrucció que converteixen aquests materials fràgils en un camp de possibilitats infinit, en llenguatge quasi escultòric. Per uniformar-los i per la mida de l'aparador els he tallat a A4. En aquesta darrera intervenció he utilitzat el foc i les tintes d'impressió recuperades. Aquests dibuixos no tenen un significat específic.
El comissari de l'exposició decidirà la quantitat inicial de dibuixos a exposar. Cal mostrar-ne tot el conjunt. Poden sobreposar-se. No hi ha un ordre.

Més informació:web de Jordi Mitjà

Inauguració: 5 de febrer de 2016 a les 19 h

El record rescatat. L'oblit recordat. La imatge de ningú. D'algú. Retallada. Recomposta amb torpor amb llums i ombres, amb veritats i mentides, amb el·lipsis, amb bretxes. Torta. Com una bombeta que parpelleja. Com una bena embullada en la memòria distreta. Com una absència inventada. Com una persiana baixada.

Més informació:web de Susana Blasco

Q. el Destripador

Q. l’Esbudellador

Q. the Ripper

Q. l’Éventreur

Inauguració: 4 de març de 2016 a les 19 h

La postproducció, un terme tècnic sorgit en el món de la televisió, el cinema i el vídeo, fa referència al conjunt de processos elaborats a partir d’uns materials preexistents, amb un esperit, ara diríem, de reciclatge. I, amb aquesta actitud, Domene ha anat articulant lectures del món en forma de poema plàstic: desconcertat, com molts ho estem, amb les coses que passen, no ha deixat de construir mapes de signes que el facin comprensible i, a poder ser, millor del que, de fet, és. El seu treball és d’investigació formal i sígnica, conceptual, gairebé podria dir-se arxivístic, i, en el millor sentit, ètic i polític. Preocupat per la memòria i sobretot per l’oblit, proposa lectures i mapes per llegir el present d’una altra manera, a cop de reciclatge i d’una ironia que, com sabien els romàntics alemanys, és el caràcter més propi de la intel·ligència.

Xavier Antich (QUIM DOMENE-ZONA D’OBRES)

Més informació:web de Quim Domene

Inauguració: 1 d'abril de 2016 a les 19 h

A la mitologia de l'antiga Grècia, Pandora, personatge que encarna un ancestral terror masculí a l'ancestral potència destructiva de la dona, és la responsable d'alliberar el mal i la violència en la qual des de llavors es troba sumit el món.

Hi havia una caixa (la caixa que després va rebre el seu nom) i dins d'ella tots els desastres imaginables (plagues, malalties, guerres…). La curiositat exagerada de Pandora, antecedent de la intrigant Eva cristiana, li condueix al terreny del prohibit. Aquesta acció, obrir una caixa (la caixa per antonomàsia), desencadena la història i acaba amb existència idíl·lica, ens tira del Paradís.

Ascensión Hernández

Més informació:web d'Oscar Sanmartín

Inauguració: 7 de maig de 2016 a les 12,30 h

Comuna Infantil és una instal·lació domèstica que forma part de Som Joguines: projecte de recerca i creació de Marta Sureda (estudi FANG) en què s’estableix un diàleg entre les joguines d’infància i la creació artística.

La instal·lació reflexiona sobre com l’experiència infantil condiciona l’imaginari artístic i consta d’una sèrie de collages de petit format i dues figures modificades per l’autora als 8 anys per evocar la rebel·lia infantil davant les interferències del món adult.

Les interferències són representades per les il·lustracions publicitàries dels collages i qüestionades mitjançant la manipulació de les nines fabricades per adults. Els esterotips de gènere, la imposició consumista i l’autoritat moral són objecte de transgressió per part dels infants a través del joc i l’humor, tal com va observar Walter Benjamin:

«(…) No debemos olvidar que las modificaciones más eficaces en los juguetes nunca son obra de los adultos –ya sean pedagogos, fabricantes o literatos– sino de los propios niños mientras juegan. Una vez descartada, despanzurrada, reparada y readaptada, hasta la muñeca más principesca se convierte en una estimada camarada proletaria en la lúdica comuna infantil» (Juguetes antiguos, 1928).

Més informació:web de Marta Sureda Costa

Instal·lació realitzada amb la col·laboració de la botiga de material artístic TINTAXINA (Plaça del Marquès de Camps, 16, Girona)

Estudi Fang

Inauguració: 3 de juny de 2016 a les 19 h

Més informació:blog collage de Mónica Ezquerra

Inauguració: 2 de juliol de 2016 a les 12h

De com decorar amb les emocions... D’això tracta aquest projecte, de transportar la creació artística a les peces per expressar emocions a través de la decoració, és a dir, aconseguir una decoració emocional. Perquè a través dels quadres i escultures, la Cèlia Izquierdo expressa allò que no té forma, allò fosc que hi ha en el seu interior i que no pot explicar amb paraules... Mentre que a les peces de decoració són les emocions dels altres les que es plasmen, per aconseguir un ambient íntim, acollidor, familiar... Així s’estableix un procés creatiu que es mou en ambdós sentits, sense limitacions, i que cada vegada més tendeix a impregnar-se l’un de l’altre.

Més informació:web d'Antic & Chic

Inauguració: 2 de setembre de 2016 a les 19h

Jo vaig néixer l'any 1965, Juan Oficio quaranta-cinc anys després, al costat del seu primer quadre. Sempre m'ha costat parlar de mi i sobretot de la meva obra, no tant per timidesa com per pudor. Per això prefereixo compartir el poema de Jesús Lizano, que també resumeix el meu treball:
“Yo veo mamíferos.
Mamíferos con nombres extrañísimos.
Han olvidado que son mamíferos
y se creen obispos, fontaneros,
lecheros, diputados. ¿Diputados?
Yo veo mamíferos.
Policías, médicos, conserjes,
profesores, sastres, cantautores.
¿Cantautores?
Yo veo mamíferos… Alcaldes, camareros, oficinistas, aparejadores
¡Aparejadores!
¡Cómo puede creerse aparejador un mamífero!
Miembros, sí, miembros, se creen miembros
del comité central, del colegio oficial de médicos…
Académicos, reyes, coroneles.
Yo veo mamíferos….”
I de vegades també veig rèptils i molt ocell.

Més informació:
web Juan Oficio
facebook
instagram

Inauguració: 7 d'octubre de 2016 a les 19h

Els meus treballs s'inspiren en la ironia, el joc però també, en ocasions, en aquest crit de protesta que pot ser expressat a través d'un altre ésser viu no humà.
Els materials que utilitzo són vells ferros, fustes i plàstics desgastats i/o qualsevol altre element en desús que cridi la meva atenció per la seva forma, textura o significat.
Exposo per primera vegada el passat Octubre 2015 en la col·lectiva Art en Obris de Espai Tònic en Vullpellac.

Més informació:pinterest RanitaK

Inauguració: 12 de novembre de 2016 a les 12h

L'origen es perd entre els passos de la següent acció. No obstant això, els fragments utilitzats, constitueixen el testimoniatge i l'evidència d'un punt de partida. Papers, juxtaposicions, assemblis, trobades.
El començament pot ser una mirada diferent respecte a l'anterior. La significació està en permanent moviment. La cerca és el més proper a l'origen.
Dins d'aquestes latituds, la mirada de l'observador s'escorre després del vidre de l'aparador i viatja en mans de l'artista. Travessa implícitament els seus trets d'identitat, la seva disciplina tècnica i la seva vocació creadora.
Entre els marges, estranys habitants passegen en formes simbòliques i fantàstiques.
La imatge es revela i cerca............................
......................................................................
..........................................................
................................. imagen /enigma.
*Ariel Gangi, Buenos Aires- Noviembre 2016.

Més informació:web Carolina Chocron

Inauguració: 16 de desembre de 2016 a les 19h

Es forma a l'Escola d'Arts Visuals de Nova York. Des de 1977 fins al 2001 treballa com a Director creatiu a Suïssa i Espanya. A partir de l'any 2001 fins a l'actualitat exerceix com Consultor creatiu. Des de l'any 1994 realitza exposicions individuals i col·lectives en a l'àmbit de la poesia visual i el surrealisme.

Més informació:Facebook Beat Keller