Inauguració: 3 de gener de 2020 a las 19h

'Auto-opressió' és el títol d'aquesta instal·lació que ens parla de les càrregues emocionals, inclinacions i dificultats per a sortir del nostre entorn de confort. La comoditat en les nostres vides moltes vegades no ens deixa veure l'insatisfets que podem estar amb el nostre estil de vida.

Més informació:web de Jofre Oliveras

Inauguració: 7 de febrer de 2020 a les 19h

Todo un pasado viene a vivir por el sueño, en una nueva casa. La vieja expresión «transportamos allí nuestros dioses lares» tiene mil variantes y la ensoñación se profundiza hasta el punto en que una propiedad inmemorial se abre para el soñador del hogar más allá del más antiguo recuerdo. La casa, como el fuego, como el agua, nos permitirá evocar, fulgores de ensoñación que iluminan la síntesis de lo inmemorial y el recuerdo. ...Por los sueños las diversas moradas de nuestra vida se compenetran y guardan los tesoros de los días antiguos. ...Evocando los recuerdos de la casa, sumamos valores de sueño; no somos nunca verdaderos historiadores, somos siempre un poco poetas y nuestra emoción tal vez sólo traduzca la poesía perdida.

Gaston Bachelard "La poética del espacio"

En aquesta petita instal·lació, incompleta i inconclusa,
el "Subjecte X" es trasllada des del sud del món,
portant amb si les despulles imaginàries dels seus estatges,
que el reconforten, en fer-li reviure antigues il·lusions de protecció.

Més informació:Facebook Federico Hurtado

Més informació:Instagram Federico Hurtado

Inauguració: 6 de març de 2020 a les 19h

Com és
el verd de qualsevol parc
per on la gent hi passeja
cercant la calma i el silenci?
Hi ha aquesta mena de tranquil·litat?
Penso que tot
és com volem que sigui,
i aquest poema,
ple com el vent suau
que l'acompanya,
m'ho acaba de dir
i escriure
i confirmar.

(Poema de Marc Freixas)

Mentre la nostra protagonista dorm, jeu o reposa en un paisatge muntanyós allunyat de l'urbs però no pas menys sorollosa. Algú, sense saber qui ni d'on és, deforma i reescriu el somni a força de mal.

Més informació:web de Pere Saguer

Inauguració: 5 de juny de 2020 a les 19h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat i s'emetrà per Instagram Live. Una vegada inaugurat podreu apropar-vos però només una persona per torn.

Fase: cada un de els diversos estats, canvis o aspectes successius de un fenomen.

Les fases de la Lluna són només una percepció, la Lluna no canvia, és un joc de llum i ombra. Un constant esdevenir; créixer, decréixer i desaparèixer; naixement i mort. Sorgir per a desaparèixer; començament i fi en permanent estat de passatge.
Les formes circulars i en repetició triades com a suport, remeten a l'essència que roman immutable més enllà de les transformacions; la lluna és el que és, i no una altra cosa, independentment de com es presenti, o millor encara, de com la percebem.
L'element psicològic i emocional lligat simbòlicament a cadascuna dels aspectes es troba representat per un cos/ventre (creixent), l'amant i l'anhel (plena); les agulles (minvant) i el rostre amagat i solitari (nova). Així, la llunyania, l'en-si-mateixa, la llum, l'ombra, l'inici, el desig, l'angoixa i la retirada com a preparació per a un nou cicle.
En resum, aquest treball tanca una petita metàfora sobre la naturalesa humana; el procés continu, i per tant, inacabat, que som. El viu en constant pugna i transformació.

Més informació:Instagram d’Eugenia Conde

Inauguració: 3 de juliol de 2020 a les 19,15h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat i s'emetrà per Instagram Live. Una vegada inaugurat podreu apropar-vos però només una persona per torn.

És aquest viatger que, en tornar de les seves aventures, arriba a la seva llar i obre la maleta llarg temps tancada. De sobte, totes les olors impregnades a la roba porten de cop a la seva memòria el record d'una nit en la jungla, i l'habitació s'omple de la fragància de les plantes, del cri-cri dels grills en la nit tropical, i de la presència d'aquell animal, immòbil, contemplant-li.

Marta Boza

"Dissenyadora i artesana, em sento afortunada d'haver repartit les meves peces per tot el planeta, des d'Alaska fins a Singapur. Si bé la fusta és -ho confesso- la meva zona de confort, em fascinen les arts tèxtils (patronatge, teler, teixit, brodat...), i gaudeixo enormement amb el paper maixé i el cartó. La meva gran aspiració és continuar aprenent i arribar a poder expressar-me en la major part de llenguatges artístics possibles dins de les artesanies tradicionals. Vull viure en constant recerca i experimentació, treballant -sempre que pugui- amb les mans per a donar vida a les meves idees i a les dels altres."

Més informació:Instagram de Marta Boza

Inauguració: 5 de juliol de 2020 a les 19,15h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat i s'emetrà per Instagram Live. Una vegada inaugurat podreu apropar-vos però només una persona per torn.

Cian, Magenta, Groc és un exercici de transcripció d'un llenguatge propi del món digital a un suport analògic mitjançant l'acció manual de l'escriptura, amb la voluntat de visibilitzar i comprendre la naturalesa de les imatges amb què representem el nostre entorn. Unes imatges que llegim de manera automàtica, com un únic element immutable, però en les quals s'amaga un codi, un llenguatge creat a priori.

En aquesta obra es parteix d'una fotografia a color d'un paisatge natural, motiu típic de l'escola paisajísta d'Olot, d'on pren importància la llum i les variacions cromàtiques, però en aquest cas, les quatre capes necessàries per a crear una impressió a color o cuatricromía: cian, magenta, groc i negre, (CMYK), són treballades individualment i transcrites a mà píxel a píxel sobre el paper.

Amb aquest simple gest, el paisatge i els colors que el componen deixen de ser presents i donen tota la importància a l'estructura i disposició que formen els píxels en cadascun dels canals de color. També, l'acció de reescriptura i el temps destinat obtenen una importància cabdal en l'obra, convertint la construcció de la imatge en un procés conscient i físic.

Més informació:web d'Adrià Gamero Casellas

Inauguració: 3 d'octubre de 2020 a les 12h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat.

"Una tarda en el Paradís" parteix de la llegenda de Ero, fundador del monestir de Armenteira per la seva impossibilitat de tenir fills. Obsessionat amb la idea del Paradís, una tarda passejant pel bosc queda meravellat pel cant d'una merla, es tomba i s'adorm envaït per una pau sobtada. Una estona després torna feliç al monestir, però ja no és capaç de reconèixer a cap monjo i aquests li conten que el fundador va desaparèixer en el bosc 300 anys enrere. En aquest moment Ero és conscient d'haver conegut el Paradís i cau mort. La llegenda prové de les cantigues de Santa María, un manuscrit del segle XIII de valor incalculable per reunir la col·laboració d'artistes i científics llatins, hebreus i islàmics, gallecs, catalans o francesos amb el rei Alfons X per a compilar la tradició cultural de l'edat mitjana.

Artista gallec, Celsius Pictor utilitza un collage físic i conceptual d'elements tradicionals i digitals per a bolcar les seves preocupacions en un protagonista que dormisqueja acaronat per un cor musical, hereu dels pòrtics romànics de Santiago i Ourense, ignorant la tragèdia que se cern després de la imatge d'aquest Paradís natural gallec: la ruïna del rural i el foc que avancen sense control, davant la falta de col·laboració i d'éssers humans que puguin parar-ho.

Més informació:web de Celsius Pictor

Inauguració: 6 de novembre 2020 a les 19,30h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat.

Instal·lació audiovisual interactiva de Roc Parés per a l’(A)parador22.

Per a un artista visual com jo, l’aparador d’aquesta emblemàtica llibreria de la ciutat de Girona no és un espai expositiu qualsevol i és per això que, quan en Pierre em va convidar a fer-hi una intervenció, vaig començar a barrinar: El primer que em va venir al cap és la relació entre l’acció de llegir llibres i l’acció de mirar pantalles i és justament aquest primer pensament el que he desenvolupat en aquesta instal·lació audiovisual interactiva que podeu experimentar en aquesta tardor de l’annus horribilis 2020.

Si transiteu pel passatge que comunica el carrer de Les Hortes amb la Plaça Jordi de Sant Jordi, és possible que vegeu un televisor dins l’aparador de la 22. Si us hi fixeu, l’escena que hi trobareu presenta una persona d’esquena, capficada en la lectura d’un llibre. Si us ho mireu de lluny, veureu que la persona no fa res més que anar llegint i passant les pàgines, quan toca. Però si us pica la curiositat i us hi atanseu per a tafanejar què està llegint, comprovareu que la vostra proximitat pot arribar a torbar la lectura del personatge i, de retruc, a confrontar-vos amb aquesta doble pregunta, que és també una provocació:

I tu, què llegeixes?

I tu què, llegeixes?

En aquests temps d’artificis presumptament intel·ligents, de trastorns per dèficits, i de distanciaments socials, ens cal aprendre a rellegir entre línies, a vigilar qui ens vigila darrera les pantalles i a esbrinar els codis i els sensors que permeten a les imatges digitals retornar-nos l’esguard quan prestem la nostra preuada atenció.

Roc Parés, (Nascut a Ciutat de Mèxic, l’any 1968. Viu a Foixà, el Baix Empordà, des de l’any 2000).
Artista investigador en comunicació interactiva. Actualment és beneficiari del Sistema Nacional de Creadores de Arte del FONCA, Mèxic. Doctor en Comunicació Audiovisual (UPF, 2001), Llicenciat en Belles Arts (UB, 1992). Compromès amb una cultura interdisciplinària, que ell defensa pel seu potencial emancipador, ha explorat les interseccions entre art, ciència, tecnologia, pensament i societat. Els seus treballs artístics han estat presentats en museus, centres d’art i festivals d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha publicat sobre art digital amb British Computer Society, Academic Press, MIT Press i Springer, entre altres. Professor del Grau en Comunicació Audiovisual i del Master in Cognitive Systems and Interactive Media de la Universitat Pompeu Fabra, on va dirigir el Màster Universitari en Arts Digitals (2010-15). Ha comissariat programes (1996) i exposicions (2014) al Macba, així com la presència catalana de la Biennal de Venècia (2017) produïda per l’Institut Ramon Llull.

Aquesta instal·lació audiovisual interactiva ha estat realitzada gràcies al Sistema de suport a la creació i a projectes culturals de Mèxic (Fonca), a través del Sistema Nacional de Creadores de Arte, 2017-20.

Més informació:web de Roc Parés

Inauguració: 4 de desembre de 2020 a les 19h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària l'inauguració s'emetrà per Instagram Live.

Els Umbracles són petits dispositius escultòrics per a la percepció alterada de la llum, el volum i el temps.

Estan construïts en base a una recerca que integra tant el disseny volumètric (cartró, fusta), com l'enginyeria electrònica (circuiteria, micro-controladors digitals), el disseny d'il·luminació (LEDs, reflectors) i el desenvolupament de software (seqüències d'animació algorítmica).

Els 4 umbracles exhibits a l'Aparador22 presenten distintes escenes abstractes en les que s'explora aquesta percepció alterada del temps, el volum, la llum, la ombra i el color. Mitjançant la manipulació digital de la llum, aquests paisatges volumètrics en permanent transformació esdevenen un llenç per a l'exploració formal i la recerca òptica.

Més informació:web de Playmodes