Inauguració: 8 de gener de 2021 a las 19h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària l'inauguració s'emetrà per Instagram Live.

Com més d'aprop mirem una paraula,
més de lluny ens respon.
W. Benjamin

Sempre que la imatge no es formi justament sobre la retina, té lloc algun tipus d'error de refracció, sent els més comuns: miopia, hipermetropía, astigmatisme i presbícia.
És en la MIOPIA on es troba l'enfocament precís a aquesta sèrie de dibuixos. La miopia és un trastorn en el qual els objectes pròxims es veuen amb claredat, mentre que els objectes llunyans es veuen borrosos, i al meu parer, necessitem de la memòria i el record per compondre aquesta imatge.
En aquest projecte error de refracció s'estableix una constant contraposició de la mirada: Si mirem de prop es veu la tècnica del dibuix però al mateix temps es perd la relació de conjunt transformant la imatge en una cosa abstracta. Si mirem des de lluny es veu la imatge completa però els detalls es fan borrosos. El mateix pasa amb la imatge i el seu context. De prop és un mur d'una catedral de França. Des de lluny, la catedral actual és la successora de dos anteriors, romàniques i pràcticament desaparegudes. Construïda durant dos segles a partir de la finalització de la guerra dels càtars.
Aquesta doble imatge és el joc de la mirada miop sobre els murs d'Albi.

Més informació:web d'Andrés Siri

Inauguració: 5 de febrer de 2021 a las 19h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat.

Amagatall: lloc retirat o secret en què s'oculta alguna cosa o algú.

En els últims anys, ha canviat la forma en què ens construïm i definim. Cada vegada més, ho fem a través del que vam mostrar i el que els altres veuen. Això ens confirma que existim. El que està exposat, revelat. Semblés dir que som el que vam mostrar. Deliberadament.
No obstant això. hi ha un lloc íntim que conscient o inconscientment roman ocult. Ho configura un idioma secret que a vegades resulta críptic perquè parla no per a ser entès, sinó sentit. Juga a revelar-se a través de la sorpresa o l'accident que torna en troballa i s'expressa per a habitar el món, no comunicant, sinó, descobrint-se. Es mou despistant o anunciant-se sense previ avís. Perquè voler entendre-ho? Existeix encara sense que sigui nomenat, catalogat, classificat, definit; desafiant la màxima que diu que només ÉS allò que pot nomenar-se. Desxifrar l'enigma, requereix de l'acceptació de les regles del joc que proposa, revelar el misteri sense interferir en ell, deixant que es presenti. Quan vol.
Aquesta sèrie de collages tanca una petita reivindicació: recuperar el dret a no saber-ho tot, a no dir-ho tot, on el que es mostra continua romanent d'alguna manera ocult. Perquè en realitat, el millor amagatall continua sent el que està a simple vista. I el misteri, convida al joc de la revelació. Que veus quan em veus? I quan em veus, pots veure't també?.

Més informació:Instagram d’Eugenia Conde

Inauguració: 5 de març de 2021 a les 19h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat.

En el marc institucional existeixen mecanismes destinats a la preservació de la memòria històrica, tanmateix, en l'àmbit domèstic es fa patent la fràgil condició de la transmissió de la memòria, subjecta a la conjunció de circumstàncies. No recordem de forma conscient tot allò viscut, no obstant, aquest més enllà del recordar conscient ens integra d'una manera o altra. La consciència de l'oblit, per altra banda, ens enfronta a la mudable condició de la memòria atesa la seva inherència al transcurs del temps. Entretant, l'engranatge cerebral desplega la seva activitat interna, aliena. Així doncs es fa palès que tota transmissió pot ser dipositària d'ambivalències i problemàtiques. Com cal inserir en l'àmbit públic i col·lectiu els relats personals i testimonials de caràcter memorialístic? Quines vies s'ofereixen a aquests relats? Com encaixem la incompletesa i els interrogants irresolubles que aquests incorporen? Com a receptors de relats traumàtics i emotius en el si de l'esfera familiar i afectiva, és possible traslladar tals relats sense apoderar-se'n i entrar en el reialme de la ficció?

Més informació:Web d'Anna Jornet

Inauguració: 9 d'abril de 2021 a les 19h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat.

(des)aparicions

Fotogravats sobre polímer

Paper Hanhemüller 250gr.

Sèrie de fotogravats que enregistren el procés de desaparèixer, a partir de l’acció d’esborrar, una imatge representada. El referent és una fotografia de l’àlbum familiar personal.
L’esborrar com una manera de revelar el pas del temps i l’acció de la llum en una fotografia tot evidenciant que aquesta mai és permanent, més aviat mudable. La llum com a procés tècnic que crea i esvaeix la imatge, generant-ne sempre una de nova.
La proposta també esdevé una reflexió entorn del record, de la memòria i de la representació d’una realitat on la condició humana és perible.
En la desaparició hi ha una nova aparició intrínseca.

Més informació:Blog de Mireia Corominas

Inauguració: 15 de maig de 2021 a les 12h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat.

Tot és casual..., o no!
Quan l’estiu del 2019, a Menorca, vaig conèixer en Pierre i na Marta i em varen explicar el projecte de l’APARADOR 22, em vaig “enamorar” de la idea. Quan en Pierre em va oferir participar-hi vaig estar molt contenta. Un repte davant meu per l’abril del 2020!
Evidentment no ha estat possible “estrenar-me” a l'APARADOR fins ara..., un altre any més tard. Aquestes oueres que teniu al davant em ballen pel cap des de fa molt de temps o, millor dit, anys.
Sempre pensant què podria fer amb elles i, un dia qualsevol de l’estiu passat, vaig voler provar de fer-les servir de llenç per a un dels meus collages i, retallant una imatge que tenia a mà, vaig seguir remenant papers cercant algunes paraules que m’agradessin per acabar de completar aquella petita història dels dos “fiets” menjant un gelat, i aquí va sorgir casualment el primer ou d’aquesta història oberta i casual, també, de la meva família...

I tot
va començar
com si volgués
explicar
un conte.

Més informació:Web de Gràcia Ribalaiga
Instagram de Gràcia Ribalaiga

Inauguració: 12 de juny de 2021 a les 12h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat.

La mitologia ens diu que les tres Parques ens controlen el nostre camí des del mateix moment que naixem. El fil de la vida està en les seves mans i elles són qui decideixen quan tallar-lo.
Amb elles com a referència, hem fet aquesta petita instal·lació que parla de vivències, de moments dels quals ens queden els records que modelen la nostra existència. I els hem representat amb paraules brodades damunt de fotografies.
L’acció de brodar és com la metàfora de recordar. Puntada a puntada les experiències viscudes ens deixen empremta en la memòria.

Inauguració: 16 de juliol de 2021 a les 19h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat.

Els Dancers i els Little Dancers són peces escultòriques de vidre bufat que parteixen de les formes bàsiques de la geometria: l’esfera, el con, el cilindre... I són un homenatge als moviments que precedeixen a l’estat sòlid del vidre, un moment en què el material ardent sobre la canya adopta una coreografia de formes i s’acosta a la textura de la mel. Els Little Dancers són una evocació lúdica de la condició humana i de la interacció social. Els Dancers, en canvi, invoquen un crit totèmic, una guia de vida: fer ballar el vidre, fer ballar la vida.

Pròsper Riba Vilardell és artista i dissenyador en vidre bufat. Té vint-i-nou anys i és de Barcelona. Va topar amb el vidre en un Cicle de Modelisme Industrial a la Massana, una trobada fèrtil i apassionant que el va portar a formar-se amb el Matteo Gonet a Suïssa i de forma molt especial a la Glasfachshüle de Zwiesel i a Bild-Werk (Alemanya), bressol de l’art contemporani en vidre; també als Estats Units (Penland School of Craft), Bèlgica (Provincial Archeological Museum), Àustria (Glashütte Comploj) i França (JMW_Studio i Fluïd). El seu domini de l’artesania en vidre bufat, li dona el poder de fer realitat les seves pròpies visions.

Més informació:Web de Prosper
@theglassapprentice

Inauguració: 4 de setembre de 2021 a les 12h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat.

En el transcurs dels segles, milers de pescadors i mariners han afirmat haver vist criatures fantàstiques mentre navegaven. Sovint eren simples obstacles que es troben habitualment a alta mar: troncs, restes d'algun naufragi o objectes que han caigut de coberta fruit d'un descuit. Amb una mica d'imaginació, s'elaboraven apassionants històries que a cada boca-orella s'hi afegien i distorsionaven un parell de coses.
Aquesta gent rivalitzava amb els naturalistes de l'edat mitjana que asseguraven que "tot animal terrestre tenia el seu homòleg en el mar, fins i tot, bisbes". Tot aquest imaginari es repetia prou vegades perquè els mariners desistissin d'aventurar-se gaire endins a l'oceà i caure per les cataractes que marcaven els seus confins.
A partir de les imatges de l'enciclopèdia "Mundo Submarino" de l'oceanògraf Jaques Y. Cousteau he anat creat noves espècies que es poden afegir a les ja centenars d'espècies fantàstiques que té la ictiologia medieval. A l'Aparador 22 en podeu veure algunes de les més significatives.

Més informació:Web de Pere Saguer

Inauguració: 8 d'octubre de 2021 a les 19h

A causa de la situació actual d'alerta sanitària, tot i que inaugurem presencialment s'hauran de mantenir les distàncies de seguretat i totes les mesures. Per això, s'utilitzarà la plaça del costat.

La paraula “màscara” prové del llatí 'mascus', 'masca' que vol dir “fantasma”, i de l'àrab 'maskharah' que significa “bufó”. Fantasma - bufón.
L'ús d'aquesta peça que oculta part del nostre rostre esborrant l'expressió s'ha fet imprescindible. Cobrir-se. Ocultar-se. Protegir-se. El rostre se cenyeix a la mirada. Veure, escoltar i callar. La mascareta des-individualitza. I no és un dels problemes de la nostra societat l'individualisme? L'antropòleg Claude Lévi Strauss va parlar del significat simbòlic de 'màscara' que nega i afirma al mateix temps la subjectivitat de qui la porta, alhora que representa la pertinença social a una tribu, ètnia, etc. Potser en aquesta època tan egoista les màscares ens ajuden a descobrir que érem un grup, una família, un clan.
En aquestes màscares-autoretrat realitzades a partir de patrons de la meva cara, uso el que ens cobreix per a al·ludir al que s'amaga. La idea és crear una il·lusió, usar el que ens tapa per a treure a la llum el que hi ha sota. Expressions, gestos, ganyotes. Com a símbol de la presència de rostres absents ens poden fer reflexionar sobre la nostra situació com a societat, ja que és urgent fer una revisió general del sistema capitalista i el creixement sense límit. Perquè, ja ho sabíem, però ara aquesta pandèmia ha fet evident que les necessitats bàsiques són i haurien de ser sempre el centre de la vida. Quan ens les llevem serem els mateixos?

Més informació:Web de Sandra March

Inauguració: 5 de novembre de 2021 a les 19h

La memòria està formada per imatges. Algunes imatges es difuminen amb el pas del temps; d’altres es tornen més nítides; algunes s’esborren; n’hi ha que emergeixen gairebé del no-res. De vegades, aquestes imatges es barregen amb sorolls. I aquests sorolls creen camins a la memòria que ens transporten al passat, al futur, a dimensions desconegudes.
En aquesta instal·lació es combinen dues dimensions: la dimensió de la matèria amb què es creen les fotografies i la dimensió temporal que afecta el resultat fotogràfic. Les imatges latents han estat transformades a través de l’afectació de llum i de so amb l’objectiu de fer-nos reviure velles històries o fer-nos conèixer nous camins.

Més informació:Web Jordi Miquel

Inauguració: 3 de desembre de 2021 a les 19h

Juntas dos cosas que no se habían juntado antes. Y el mundo cambia. La gente quizá no lo advierta en el momento, pero no importa. El mundo ha cambiado, no obstante.

Julián Barnes. Niveles de vida

Puedo actuar en campos muy variados,
pero lo que emparenta al arte,
lo que tienen en común todas las artes
es que están obligadas a presentar dos componentes que,
al mismo tiempo no pueden faltar:
la poesía -es necesario que exista poesía y construcción-
Si no, no hay arte

Eduardo Chillida

Més informació:Instagram Javier Solchaga