cas
  • (A)parador22
  • Altres anys
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7-8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12

: entenent aparador i galeria d'art



Es tracta de la transformació d’un aparador en una petita galeria d’art.

Es realitzaran exposicions tant d’artistes locals com forans, generant així intercanvis i experiències entre uns i altres.

Les exposicions tindran la durada d’un mes, inaugurant-se els primers divendres de cada més, a partir gener de 2014.

Les temàtiques seran lliures, escollint l’artista els tipus de producció artística amb que vol col·laborar restant obertes totes les possibilitats que permet l'espai.

contacte: aparador@aparador22.org

localització: aparador de la Llibreia 22, carrer les Hortes (passatge), 17001 Girona

també ens trobaràs a facebook

Geometria ignorada

IMANOL BUISAN


Inauguració: 8 de gener de 2022 a les 12h

Hi ha un batec mut darrere de tota l'existència, un ritme que segueix el compàs de l'estructura de l'univers. Una matemàtica traduïda en formes vívides en la que mai pensem i són precisament aquestes puntades el lligam entre el pensament, la matèria i la vida que construeixen món sent, ja que no els cal pensar-se.
Aquesta exposició recull una sèrie de peces que recuperen aquest silenci geomètric per convertir la seva asèpsia en matèria i sentit.

Més informació:web d'Imanol Buisan

41 59 00 02 49 00

4+1+5+9+0+0+0+2+4+9+0+0= 34 3+4=7

PACO GARCIA BARCOS


Inauguració: 4 de febrer de 2022 a les 19h

Per a explicar, oh màgia, com la vida, la matèria orgànica, sorgeix de manera espontània de la matèria inorgànica, l'homo sapiens recorre en la nostra època al llenguatge matemàtic. Tal com l'antiga saviesa va proposar 4 elements, aire, terra, foc, aigua, aquest modern llenguatge defineix 4 números, principal, magnètic, espin, azimutal, per a cadascuna de les 4 partícules, electrons, fotons, quarks o, quarks d, que estructuren el 99% de la matèria observada.
16 números que ordenats en l'espai formarien una matriu quadrada de 4x4 expliquen avui l'origen de la matèria animada.
Si les files, les columnes i les 2 diagonals principals d'una matriu quadrada sumen el mateix, es diu que és un quadrat màgic, els mags caldeus els utilitzaven fa 5.000 anys per a les seves prediccions astrològiques relacionant-los amb els 7 planetes.
En la tradició cabalística el quadrat màgic -kamea- de 4x4 correspon a Bedil, el seu metall és l'estany, Kassitera, la seva constant màgica és 34 i el seu Número menor és 7.

04 14 15 01
09 07 06 12
05 11 10 08
16 02 03 13

Més informació:web de Paco Garcia Barcos

Tres ferides

MERCÈ SOLER


Inauguració: 5 de març de 2022 a les 13h

Les fulles caigudes obstrueixen el camí.
Imagino de ser el que no sóc.
Aquí m'estic ben quiet.
procuro de no moure'm
i d'ocupar el mínim d'espai.
Talment com si ja no hi fos.
El silenci és l'original,
les paraules són la còpia.

Fi del cicle
Joan Brossa

Més informació:web Mercè Soler

L'art és una venjança

Riudebitlles Territori d´Art

MANOLI MANSILLA


Inauguració: 2 d'abril de 2022 a les 12h

L'art és una venjança és la instal·lació que hem creat en l'aparador d'una llibreria, encara que l'únic negoci que ens interessa atendre és al d'estar vius.
Les llambordes, la tipografia de les lletres, la sorra i les plantes els hem robat d'un poble que aspira a convertir-se en una altra cosa i per a això desfà els seus carrers, substituint les llambordes per ciment i l'heura dels murs per parterres d'acer. No és un cas aïllat. Diàriament estem vivint una crònica de la desaparició de les coses, i la tragèdia major és la de no ser conscients d'això.

Més informació:web Riudebitlles Territori d´Art

la banalización de la violencia

JOSÉ ÁNGEL MARTÍN PÉREZ


Inauguració: 6 de maig de 2022 a les 19h

Una guerra sense sentit ens fa veure que la humanitat està assentada sobre sorres movedisses. La vida sembla una simple anècdota, encara que dins d'aquest horror i contrasentit (caos) puguin estar sonant els concerts de Brandenburg de Bach.
Dona la sensació que l'espècie humana en la seva bogeria, vola cap a cap part, deixant després de si un deixant de crueltat, de bellesa i de culpa; sense voler ser conscient d'aquesta violència/dolor/misèria que sempre està aguaitant i de la qual ningú escapa.
Basta un minut perquè el fil es trenqui i ...!

Més informació:Instagram

Acte de fe

MIQUEL GARCÍA


Inauguració: 10 de jumy de 2022 a les 20h

Acte de fe és una proposta que s'apropia de l'expressió utilitzada per referir-se a la pràctica inquisidora per situar-lo en un fet concret, una època determinada i un territori específic: les cremes de llibres a Catalunya durant el franquisme.
El projecte s'ha enfocat en la realització d'una recerca en diverses fonts, biblioteques, arxius, bibliografia i audiovisuals amb la intenció de localitzar documentació visual i escrita sobre un fet silenciat i amagat acuradament pel franquisme, amb la intenció, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, de no deixar el mínim rastre de pràctiques similars a les que feien els nazis i els feixistes italians.
La repressió franquista va ser devastadora, tant en la desaparició de persones (hi ha dades que oscil·len entre 120.000 i 200.000 persones soterrades en foses comunes) com en la persecució cultural i lingüística. Es desconeixen les xifres de llibres cremats i les cremes realitzades durant els primers anys de la postguerra al territori català. Només a Barcelona hi ha experts que calculen que al voltant de 70 tones de llibres van perir amb les flames del foc.
La persecució contra el català, els i les intel·lectuals, escriptors/es i lingüistes catalans que recolzaven la república no va tenir treva, molts i moltes van haver d'exiliar-se (Magí Murià, Armand Obiols, Mercè Rodoreda, Mercè Casals, Agustí Bartra, Pere Calders, Anna Murià, Pere Quart...). Fer les maletes amb les seves pertinences bàsiques i abandonar llegats de llibres que havien anat conformant al llarg de les seves vides.
El general feixista Queipo de Llano, famós per les seves intervencions radiofòniques va declarar "Cuando la guerra haya terminado, Pompeyo (Pompeu) Fabra y sus obras irán arrastrados por las Ramblas". El destí de la biblioteca de Pompeu a la seva casa a Badalona va ser el de les flames, com també la de Miquel de Palol i Felip (escriptor i regidor de Girona durant la guerra), Francesc Pujol a Martorell o la de l'Ateneu enciclopèdic de Barcelona, saquejada i cremada juntament amb el seu arxiu quan els franquistes entraren a Barcelona.
Un cop guanyada la guerra, la intenció del règim va ser destruir el català, vetar la llengua i esborrar-lo. Van obligar a substituir els rètols dels establiments, canviar la nomenclatura de les ciutats i els pobles, prohibir l'ús de la llengua a les làpides del cementiri i destruir-ne moltes on figuraven noms i records familiars escrits en català.
La Llista de llibres en català cremats a Catalunya el 1939 que presento a l'Aparador és un fragment del resultat d'una recerca en la qual he recopilat més de 3000 referències. El contingut, endreçat alfabèticament, està format per noms d'autors/es i obres d'escriptors/es catalans/es i estrangers/es perseguides pel règim franquista.

Acte de fe
Impressió digital sobre paper.
Llista: 123 x121 cm.
Imatge escanejada de diari original de 1939: 420x29,7 cm.
Instal·lació amb llibres (mides variables)
Projecte finançat amb Beca de recerca i creació de l'OSIC, Generalitat de Catalunya (2021)

Més informació:Web Miquel Garcia

The Posttraumatic

OCTAVI SERRA


Inauguració: 23 de juliol de 2022 a les 12.30h

The Posttraumatic es va crear perquè llegir un periòdic físic, amb un cafè i un cigar (si fumes) és un plaer. És un plaer que als cinc minuts es converteix en ràbia i depressió en veure que el món és, com a mínim, un complet desastre. A partir del cansament depressiu que subjeu la lectura d'un periòdic convencional, decidim proposar una alternativa.
En The Posttraumatic trobaràs tots els apartats del periòdic convencional; Internacional, Societat, Esports, Obituaris, el temps... però el contingut està creat per artistes. Artistes conceptuals que van a cavall entre l'humor àcid, la ironia, la reflexió filosòfica/política i l'absurd. Una macedònia d'interpretacions rares amb l'objectiu de reflexionar sobre com consumim i transmetem la informació. Si encara no t'ha quedat clar es deu al fet que nosaltres tampoc estem segurs del que és The Posttraumatic. La millor explicació és que et subscriguis i serveis les teves pròpies conclusions. Gràcies per endavant. :)
Per què un periòdic? Creiem que el periòdic és un vincle important entre la nostra realitat social i l'individu que viu en ella. Perquè és un element imprescindible per a la comunicació i perquè el seu contingut és, gairebé sempre, un puto drama.
Quan Ulrich Beck, un senyor llegit, ens assegura que “Els mitjans de comunicació no responen a la inspiració de la il·lustració sinó a la del mercat i el capital” només ens queda llegir els articles amb la mala cara, desconfiats i desarmats. Se'ns confon a voluntat del Tio Sam de torn i ens dediquem a consumir les seves paraules com si fossin xurros amb cocaïna per a engreixar una opinió que només serveix per a enfrontar-se al veí en una sobretaula. No sabem si la informació que empassem és inventada, comprada, si són retallades del racó del vague o si es tracta d'una veritat objectiva, absoluta, infinita i/o perfecta.
El periòdic és un objecte molt comú al nostre voltant que necessita ser revisat i, The Posttraumatic, encara que no pretengui ser l'ideal, s'ha proposat com a aire fresc.
A partir d'aquestes bases fatalistes, dramàtiques i una miqueta depressives sobre la informació i el seu consum, es va contactar amb 39 artistes i se'ls va atorgar un espai a cadascun, amb aspecte d'article, perquè fessin el que els donés la gana amb ells. No s'ha pretès generar cap discurs ideològic concret i no ve cap bandera de regal.
El concepte del periòdic ens ha servit com a punt de partida però no sabríem definir l'objecte resultant. Qualsevol descripció podria semblar reduccionista, per la qual cosa ens limitarem a dir que és el resultat d'un experiment i, encara que la descripció fluixegi, és l'única que ens atrevim a donar.

Més informació:Web The Posttraumatic

In Memorian

animAMusicae. Pilar Irala i Gonzalo Arruego


Inauguració: 2 de setembre de 2022 a les 19h

La nostra vida és allò que recordem, raó per la qual ens esforcem dia a dia a construir el futur que volem recordar a cada moment i, molt especialment, en el nostre final. Però què succeeix quan perdem progressiva i irremeiablement aquesta capacitat per a recordar i (re)construir?

L'experiència de viure, la memòria, la felicitat, l'amor, la consciència d'un mateix, l'esperança en el futur,la pèrdua dels records, el desamor, la derrota, la tristesa, la lluita… tots aquests conceptes es reuneixen en la primera instal·lació de animAMusicae.

L'obra és una reflexió sobre la pèrdua de la memòria, d'aquí la caiguda de les peces que es van amuntegant enfront del text i convertint-se, finalment, en pols. La nostra vida i les nostres experiències estan lligades al que recordem i com ho fem, per la qual cosa perdre, confondre, o embullar aquests records ens converteix en persones diferents i, en moltes ocasions, tristes, perdudes i aterrides.

Més informació:Web animAMusicae

I Kiss The Hand of My Destroyer*

Ruveyda Kaki


Inauguració: 7 d'octubre de 2022 a les 19h

Forma part d'una sèrie que vaig començar a l'inici de la pandèmia i que va acabar convertint-se en una teràpia on plasmava les emocions que sentia al dia a dia, d'una manera més o menys conscient.
Mentre muntava les peces, sempre m'acompanyava una música de fons amb lletra de Micehelle Gurevich, l'Okay Kaya feia les veus i hi ballava amb més o menys encert. En David Lynch hi posava la llum. Al cap d'un temps tots ells varen marxar.
Aquí teniu exposades algunes peces de la sèrie.

*I Kiss The Hand of My Destroyer (Beso la mà del meu destructor), és una cançó de Michelle Gurevich.

Més informació:Instagram de Rubeyda Kaki

Surveyor I (2022)

Marta Negre


Inauguració: 4 de novembre de 2022 a les 19h

1. En el llibre Panorama juvenil. Selecciones del Reader’s Digest, editat l’any 1967, hi ha un article sobre el primer aterratge lunar, que va ser dut a terme per la sonda estatunidenca Surveyor I, l’any 1966.

2. En Quim quan era petit es passava hores mirant les imatges del llibre.

3. Ara, la Judit diu que li agradaria ser científica de l’espai quan sigui gran.

Més informació:Web de Marta Negre

Tres serpientes

XIMENA GIMENA


Inauguració: 2 de desembre de 2022 a les 19h

Tres serps és una obra experimental que investiga les possibilitats de fer de la còpia una cosa única, buscant alternatives a la reproducció digital i explorant les tècniques artesanals. En aquest cas, l'artista rebusca en el seu imaginari recuperant un dels seus elements preferits, les serps, i la seva tècnica per excel·lència, l'oli, donant lloc a un joc de línia i color on el propi espectador pot completar la figura unint cadascuna de les “còpies”.

Més informació:Instagram de Ximena Gimena

Organitza:
Col·labora:
enllaç a la llibreria 22