107. IRENE BOU I AUDINO DÍAZ. "LA TRAMPA"

Va durar un instant.

Va ser un so eixordador que va trencar el silenci del bosc.

El parany del caçador, deixant un rastre de sang esquitxat entre les fulles.

Ens movem i ens vinculem moltes vegades emportats per atractius estètics, per situacions i elements buits de sentit que només satisfan el nostre ego, la nostra necessitat de reconeixement i la falsa acceptació dels altres. La metàfora del parany funciona mentre entrem i sortim dels dispositius artificials on fins i tot a vegades conscients d’ells juguem i romanem llarga estona en les seves estructures, oblidant o ignorant el real.

El real són els nostres processos interns, els ritmes individuals, la qual cosa realment ens sedueix i ens pertorba, quan el cos per fi, encara que sigui per moments, aconsegueix fer callar la ment.

L’animal posa el cos en el parany, nosaltres què hi posem?

Més informació:Web d'Irene Bou

Per conèixer tota la documentació generada i les autories consultar el gestor bibliogràfic Zotero.

Biblioteca Zotero

Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International (CC BY-NC-SA 4.0).

Citar l'(A)parador 22 i l'autoria del recurs que utilitzeu