03.MARC PADROSA. "X"

Els homes van per camins diversos. Qui els segueixi i els compari veurà sorgir figures sorprenents; figures que semblen pertànyer a aquesta gran escriptura xifrada que hom copsa arreu, a les ales, a la closca dels ous, als núvols, a la neu, als cristalls, a les formes de les roques, a les aigües glaçades, a dins i a fora de les muntanyes, de les plantes, dels animals, dels homes, en les clarors del cel, en els discos de pega i de vidre quan hom els frega i els rasca, en la ferritja que envolta l’imant i en les singulars conjuntures de l’atzar. Hom hi pressent la clau d’aquesta escriptura sorprenent, la seva gramàtica; però aquest pressentiment no es vol fixar en una forma determinada i sembla que refusa esdevenir la clau suprema. Sembla un alcahest que s’hagi estès damunt dels sentits dels homes. Només uns moments llurs desitjos i llurs pensaments fan l’efecte de condensar-se. Així brollen llurs pressentiments, però al cap de poc temps tot flota de nou, com abans, davant llurs esguards.
Novalis. Els deixebles a Sais

Per conèixer tota la documentació generada i les autories consultar el gestor bibliogràfic Zotero.

Biblioteca Zotero

Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International (CC BY-NC-SA 4.0).

Citar l'(A)parador 22 i l'autoria del recurs que utilitzeu