23. MIGUEL ÁNGEL GIL ANDALUZ. "LA LLAVE ES LO QUE DEFORMA LA CASA"

De vegades una casa no és una gàbia, és la gàbia. Obertures entre barrots, el buit d’una clau, l’empremta. Petjada del que és, del que serà, del que mai va haver de ser. La clau desfigura la casa, la viola. Sembla mentida que un objecte tan petit..., una insignificant peça de metall... La clau emblema. La clau divisa. La clau lema i dilema d’un temps tan privatiu, tan privat. La clau masteler i bandera. La clau canó d’arma, òxid de l’ànima.

Desnonament. Aliança de corbs, pacte de malfactors. Maleeixo els financers sense escrúpols, maleeixo els que amb impunitat els escuden i protegeixen. Excreto en les seves avarícies, en les seves mesquineses, en les seves cobdícies. Col·leccionistes trituradors de somnis, excelsos entomòlegs perversos i sàdics. Versats en horitzons aliens, greixosos manipuladors de fitxers i de pèndols. Emmarqueu el vostre compte de resultats, els vostres lladronicis, els vostres ossos. Tatueu el vostre cos fins a no trobar espai de pell amb bandes i guardons. Segregueu usura fins que la llàgrima mudi a “chapapote”. Ompliu el mar amb els vostres trofeus fins expulsar els peixos. Apileu sense sentit fins a arribar als cims més alts i acabar amb els paisatges. Però deixeu en pau la poesia. Aquella que construirà cases sense claus i un gran cor que us proscrigui per sempre de la faç de la terra.

Edu Barbero

web Miguel Ángel

Per conèixer tota la documentació generada i les autories consultar el gestor bibliogràfic Zotero.

Biblioteca Zotero

Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International (CC BY-NC-SA 4.0).

Citar l'(A)parador 22 i l'autoria del recurs que utilitzeu