46. CABOSANROQUE. "EL SOROLL D’UN SILENCI ENREGISTRAT, O TAMBÉ..."

«Afinar una corda en Re penjant-hi 4.324,5 grams de terra,
o també...
Escoltar arran de vidre,
o també...
Escoltar el silenci d’un forat, la calefacció i un Re,
o també...
Una composició de dos sons i un més que ja hi era,
o també...
Poseu l’orella sobre el vidre, escolteu l’aparador.»

“El-silenci-no-existeix” és un rum-rum que s’ha repetit moltes vegades. El soroll que escoltem en un enregistrament d’un espai en silenci depèn de molts factors, entre ells, el volum (m3) i les proporcions d’aquest espai. El primer dels tres sons que transiten pel vidre de l’aparador és un silenci enregistrat dins d’un forat fet a terra. D’altra banda, l’afinació d’una corda depèn de la relació entre el seu diàmetre i la tensió que se li aplica. El pes de la terra extreta del forat penjada d’una corda genera una tensió sobre aquesta, i per tant una nota concreta. El segon so es produeix al fer vibrar la corda per inducció magnètica. El tercer so ja hi era. És la remor de la climatització de la llibreria. Donada la impossibilitat de silenci, la intervenció genera diferents relacions entre els tres sons i els dos espais: dos sons generats per un mateix volum, el ple i el buit del forat, el soroll del silenci i el so del pes del silenci, i alhora un diàleg entre dos espais distants, els sons del forat i el so de l’aparador. En comptes de veure l’aparador, tocar-lo i escoltar-lo. Heu de posar l’orella sobre el vidre.

Més informació:web de CaboSanRoque

Per conèixer tota la documentació generada i les autories consultar el gestor bibliogràfic Zotero.

Biblioteca Zotero

Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International (CC BY-NC-SA 4.0).

Citar l'(A)parador 22 i l'autoria del recurs que utilitzeu