05. MERCÈ RIBERA. "A LA DERIVA"

Mitjançant l’escultura intento parlar del que m’importa: la solitud de l’ésser humà, el que és efímer de la vida, el dolor espiritual, una certa crítica social, una visió irònica de la vida i de la mateixa manera de percebre-la.

Des del 2007 vaig establir un sistema de treball basat a potenciar, mitjançant els materials, la fragilitat i la fugacitat. Per a poder fer-ho, necessitava protegir aquests mons/univers que sortien de les meves mans i vaig recórrer a les cúpules de vidre. Alhora vaig incorporar com a element constant, la llum. Finalment, utilitzo sempre l’absència de l’ésser humà per parlar de la seva presència latent.

Construeixo aquestes escultures a escala petita, sabent que quan la mirada és sensible la mida no importa, però imagino i somio veure aquestes peces a una escala monumental. Poder passejar-hi entremig i sentir l’atmosfera que respiren.

Més informació:Web de Mercè Ribera

Per conèixer tota la documentació generada i les autories consultar el gestor bibliogràfic Zotero.

Biblioteca Zotero

Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International (CC BY-NC-SA 4.0).

Citar l'(A)parador 22 i l'autoria del recurs que utilitzeu