79. EUGENIA CONDE. "ESCONDITES"

Amagatall: lloc retirat o secret en què s’oculta alguna cosa o algú.

En els últims anys, ha canviat la forma en què ens construïm i definim. Cada vegada més, ho fem a través del que mostrem i el que els altres veuen. Això ens confirma que existim. El que està exposat, revelat. Semblaria dir que som el que mostrem. Deliberadament.

No obstant això, hi ha un lloc íntim que conscient o inconscientment roman ocult. El configura un idioma secret que a vegades resulta críptic perquè parla no per a ser entès, sinó sentit. Juga a revelar-se a través de la sorpresa o l’accident que es torna troballa i s’expressa per a habitar el món, no comunicant, sinó descobrint-se. Es mou despistant o anunciant-se sense previ avís. Per què voler entendre-ho? Existeix encara que no sigui anomenat, catalogat, classificat, definit; desafiant la màxima que diu que només és allò que pot anomenar-se. Desxifrar l’enigma requereix de l’acceptació de les regles del joc que proposa, revelar el misteri sense interferir en ell, deixant que es presenti. Quan vol.

Aquesta sèrie de collages tanca una petita reivindicació: recuperar el dret a no saber-ho tot, a no dir-ho tot, on el que es mostra continua romanent d’alguna manera ocult. Perquè en realitat, el millor amagatall continua sent el que està a simple vista. I el misteri convida al joc de la revelació. Què veus quan em veus? I quan em veus, pots veure’t també?

Més informació:Instagram d’Eugenia Conde

Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International (CC BY-NC-SA 4.0).

Citar l'(A)parador 22 i l'autoria del recurs que utilitzeu