80. ANNA JORNET. "UN TARONGER"

En el marc institucional existeixen mecanismes destinats a la preservació de la memòria històrica, tanmateix, en l’àmbit domèstic es fa patent la fràgil condició de la transmissió de la memòria, subjecta a la conjunció de circumstàncies. No recordem de forma conscient tot allò viscut, no obstant, aquest més enllà del recordar conscient ens integra d’una manera o altra. La consciència de l’oblit, per altra banda, ens enfronta a la mudable condició de la memòria atesa la seva inherència al transcurs del temps. Entretant, l’engranatge cerebral desplega la seva activitat interna, aliena. Així doncs es fa palès que tota transmissió pot ser dipositària d’ambivalències i problemàtiques. Com cal inserir en l’àmbit públic i col·lectiu els relats personals i testimonials de caràcter memorialístic? Quines vies s’ofereixen a aquests relats? Com encaixem la incompletesa i els interrogants irresolubles que aquests incorporen? Com a receptors de relats traumàtics i emotius en el si de l’esfera familiar i afectiva, és possible traslladar tals relats sense apoderar-se’n i entrar en el reialme de la ficció?