86. SANDRA MARCH. "FANTASMA BUFÓN"

La paraula màscara prové del llatí ‘mascus’, ‘masca’ que vol dir fantasma, i de l’àrab ‘maskharah’ que significa bufó. Fantasma - bufó.

L’ús d’aquesta peça que oculta part del nostre rostre esborrant l’expressió s’ha fet imprescindible. Cobrir-se. Ocultar-se. Protegir-se. El rostre se cenyeix a la mirada. Veure, escoltar i callar. La mascareta desindividualitza. I no és un dels problemes de la nostra societat l’individualisme? L’antropòleg Claude Lévi Strauss va parlar del significat simbòlic de la màscara, que nega i afirma al mateix temps la subjectivitat de qui la porta, alhora que representa la pertinença social a una tribu, ètnia, etc. Potser en aquesta època tan egoista les màscares ens ajuden a descobrir que érem un grup, una família, un clan.

En aquestes màscares-autoretrat realitzades a partir de patrons de la meva cara, uso el que ens cobreix per a al·ludir al que s’amaga. La idea és crear una il·lusió, usar el que ens tapa per a treure a la llum el que hi ha sota. Expressions, gestos, ganyotes. Com a símbol de la presència de rostres absents ens poden fer reflexionar sobre la nostra situació com a societat, ja que és urgent fer una revisió general del sistema capitalista i el creixement sense límit. Perquè, ja ho sabíem, però ara aquesta pandèmia ha fet evident que les necessitats bàsiques són i haurien de ser sempre el centre de la vida. Quan ens les llevem serem els mateixos?

Més informació:Web de Sandra March

Biblioteca Zotero

Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International (CC BY-NC-SA 4.0).

Citar l'(A)parador 22 i l'autoria del recurs que utilitzeu