94. MIGUEL GARCÍA. "ACTE DE FE"

Acte de fe és una proposta que s'apropia de l'expressió utilitzada per referir-se a la pràctica inquisidora per situar-lo en un fet concret, una època determinada i un territori específic: les cremes de llibres a Catalunya durant el franquisme.
El projecte s'ha enfocat en la realització d'una recerca en diverses fonts, biblioteques, arxius, bibliografia i audiovisuals amb la intenció de localitzar documentació visual i escrita sobre un fet silenciat i amagat acuradament pel franquisme, amb la intenció, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, de no deixar el mínim rastre de pràctiques similars a les que feien els nazis i els feixistes italians.
La repressió franquista va ser devastadora, tant en la desaparició de persones (hi ha dades que oscil·len entre 120.000 i 200.000 persones soterrades en foses comunes) com en la persecució cultural i lingüística. Es desconeixen les xifres de llibres cremats i les cremes realitzades durant els primers anys de la postguerra al territori català. Només a Barcelona hi ha experts que calculen que al voltant de 70 tones de llibres van perir amb les flames del foc.
La persecució contra el català, els i les intel·lectuals, escriptors/es i lingüistes catalans que recolzaven la república no va tenir treva, molts i moltes van haver d'exiliar-se (Magí Murià, Armand Obiols, Mercè Rodoreda, Mercè Casals, Agustí Bartra, Pere Calders, Anna Murià, Pere Quart...). Fer les maletes amb les seves pertinences bàsiques i abandonar llegats de llibres que havien anat conformant al llarg de les seves vides.
El general feixista Queipo de Llano, famós per les seves intervencions radiofòniques va declarar "Cuando la guerra haya terminado, Pompeyo (Pompeu) Fabra y sus obras irán arrastrados por las Ramblas". El destí de la biblioteca de Pompeu a la seva casa a Badalona va ser el de les flames, com també la de Miquel de Palol i Felip (escriptor i regidor de Girona durant la guerra), Francesc Pujol a Martorell o la de l'Ateneu enciclopèdic de Barcelona, saquejada i cremada juntament amb el seu arxiu quan els franquistes entraren a Barcelona.
Un cop guanyada la guerra, la intenció del règim va ser destruir el català, vetar la llengua i esborrar-lo. Van obligar a substituir els rètols dels establiments, canviar la nomenclatura de les ciutats i els pobles, prohibir l'ús de la llengua a les làpides del cementiri i destruir-ne moltes on figuraven noms i records familiars escrits en català.
La Llista de llibres en català cremats a Catalunya el 1939 que presento a l'Aparador és un fragment del resultat d'una recerca en la qual he recopilat més de 3000 referències. El contingut, endreçat alfabèticament, està format per noms d'autors/es i obres d'escriptors/es catalans/es i estrangers/es perseguides pel règim franquista.

Acte de fe
Impressió digital sobre paper.
Llista: 123 x121 cm.
Imatge escanejada de diari original de 1939: 420x29,7 cm.
Instal·lació amb llibres (mides variables)
Projecte finançat amb Beca de recerca i creació de l'OSIC, Generalitat de Catalunya (2021)

Més informació:Web Miquel Garcia

Biblioteca Zotero

Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International (CC BY-NC-SA 4.0).

Citar l'(A)parador 22 i l'autoria del recurs que utilitzeu