95. OCTAVI SERRA. "THE POSTTRAUMATIC"

The Posttraumatic es va crear perquè llegir un periòdic físic, amb un cafè i un cigar (si fumes), és un plaer. És un plaer que al cap de cinc minuts es converteix en ràbia i depressió en veure que el món és, com a mínim, un complet desastre. A partir del cansament depressiu que subjeu la lectura d’un periòdic convencional, decidirem proposar una alternativa.

A The Posttraumatic trobaràs tots els apartats del periòdic convencional: Internacional, Societat, Esports, Obituaris, El temps... però el contingut està creat per artistes. Artistes conceptuals que van a cavall entre l’humor àcid, la ironia, la reflexió filosòfica/política i l’absurd. Una macedònia d’interpretacions rares amb l’objectiu de reflexionar sobre com consumim i transmetem la informació. Si encara no t’ha quedat clar es deu al fet que nosaltres tampoc estem segurs de què és The Posttraumatic. La millor explicació és que et subscriguis i treguis les teves pròpies conclusions. Gràcies per endavant. :)

Per què un periòdic? Creiem que el periòdic és un vincle important entre la nostra realitat social i l’individu que viu en ella. Perquè és un element imprescindible per a la comunicació i perquè el seu contingut és, gairebé sempre, un puto drama.

Quan Ulrich Beck, un senyor llegit, ens assegura que “els mitjans de comunicació no responen a la inspiració de la il·lustració sinó a la del mercat i el capital” només ens queda llegir els articles amb mala cara, desconfiats i desarmats. Se’ns confon a voluntat de l'Oncle Sam de torn i ens dediquem a consumir les seves paraules com si fossin xurros amb cocaïna per a engreixar una opinió que només serveix per a enfrontar-se al veí en una sobretaula. No sabem si la informació que ens empassem és inventada, comprada, si és retallada del racó del vague o si es tracta d’una veritat objectiva, absoluta, infinita i/o perfecta.

El periòdic és un objecte molt comú al nostre voltant que necessita ser revisat i The Posttraumatic, encara que no pretengui ser l’ideal, s’ha proposat com a aire fresc.

A partir d’aquestes bases fatalistes, dramàtiques i una miqueta depressives sobre la informació i el seu consum, es va contactar amb 39 artistes i se’ls va atorgar un espai a cadascun, amb aspecte d’article, perquè fessin el que els donés la gana amb ell. No s’ha pretès generar cap discurs ideològic concret i no porta cap bandera de regal.

El concepte del periòdic ens ha servit com a punt de partida però no sabríem definir l’objecte resultant. Qualsevol descripció podria semblar reduccionista, per la qual cosa ens limitarem a dir que és el resultat d’un experiment i, encara que la descripció fluixegi, és l’única que ens atrevim a donar.